Distàncies que reuneixen i apropen,

Aires que bufen i porten,

Instints que convoquen,

les casualitats que provoquen.

 

Infinitat d'afinitats fa empatitzar

amb un ser tan vital

de bella saviessa, llum, i capacitats

de resiliencia, expansió i resistència,

ets tu llavor, la que em fa voler

respirar dolça tebiesa.

 

Inevitable comparació, 

sedent de sol, aigua, terra ferme,

cura, i amor mai mes no panseixes llavor,

inspires a saber que mai cap esperança es desenlluerna. 

Que cap esperança es perd.

Convides a ser ferm, invencible... com flor del dessert. [...]

​